De tots els personatges que han passat per Cadaqués —i n'han passat molts, i molt famosos—, el més extraordinari no va pintar res ni va escriure res. Es deia Lídia Noguer, va viure de 1866 a 1946, venia el peix que portaven el seu marit i els seus dos fills, i era gairebé analfabeta. També va ser amiga de Salvador i Anna Maria Dalí i de Federico García Lorca, va tractar amb Gala, amb Buñuel i amb Eugeni d'Ors, i va passar més de trenta anys convençuda que ella era la protagonista d'una de les novel·les més importants de la literatura catalana. Aquesta és la seva història, i és real.
Qui era abans de tot
Lídia de Cadaqués, coneguda al poble com Lídia Sabana, era filla d'un mariner i d'una dona que portava una fonda. Tant la seva mare com la seva sogra van ser considerades de les últimes bruixes de Cadaqués —que és la manera que tenien els pobles de mar d'anomenar les dones que sabien coses i vivien a la seva manera.
Ella va ser peixatera d'ofici: venia el peix que capturaven el seu marit i els seus dos fills. I era bona cuinera, prou com perquè la seva casa funcionés també com a fonda i com per acabar cuinant per a gent que venia de fora. Aquesta és la base sobre la qual va passar tota la resta: una dona que treballava dreta, al carrer, amb una cistella.
Setembre de 1904
El setembre de 1904, l'escriptor i pensador Eugeni d'Ors es va allotjar a casa seva. Anys després, d'Ors va publicar «La Ben Plantada», l'obra que es convertiria en el text fundacional del Noucentisme, amb una protagonista anomenada Teresa.
A partir d'aquí, Lídia va desenvolupar la convicció —els estudis que l'han investigat parlen d'un deliri— que d'Ors s'havia inspirat en ella, i que la Ben Plantada era ella. Ho va sostenir durant més de trenta anys. No és una anècdota simpàtica: és una idea que li va organitzar la vida sencera.
Aprendre a llegir per llegir-se a si mateixa
El detall que converteix aquesta història en una altra cosa és aquest: Lídia era una dona pràcticament analfabeta que es va esforçar a aprendre a llegir i a escriure. Portava «La Ben Plantada» a la cistella del peix i recitava de memòria passatges llargs.
Pensa-t'ho un segon. Una peixatera d'un poble de la Costa Brava, a principis del segle XX, aprenent a llegir de gran per poder llegir el llibre en què creu haver estat retratada, i carregant-lo cada dia entre el peix. Sigui quina sigui la veritat sobre d'Ors i Teresa, això va passar de debò.
La dona que va ser al mig de tot
Lídia va ser una de les dones més influents sobre tres artistes de primera línia del segle XX: Federico García Lorca, Salvador Dalí i Eugeni d'Ors. Era amiga de Salvador i d'Anna Maria Dalí i de Lorca, i va tractar amb Gala Dalí, amb Luis Buñuel i amb d'Ors, entre altres artistes i intel·lectuals que van passar pel poble.
És a dir, no era el color local de la història d'altri: era una de les peces centrals del Cadaqués d'aquells anys. La Fundació Gala-Salvador Dalí li ha dedicat estudis propis. Quan passegis pel poble i et diguin qui va venir aquí i què hi va fer, recorda que hi havia algú de Cadaqués enmig de tot allò, i que venia peix.