La llotja de Cadaqués subhasta cada matí al port el que porten les barques de la Costa Brava: llagosta, gamba, orada i besuc. Matinar per veure-la no costa res. El peix acaba a pocs metres: El Marítim, a la platja principal, serveix paella i peix fresc des del 1935, i Es Baluard té en el suquet de peix el seu plat de bandera.
Abans que obrin les botigues de postals, Cadaqués ja ha treballat. Cada matí, al port, la llotja de pescadors subhasta el que les barques porten de la Costa Brava: llagosta, gamba, orada, besuc. És la versió del poble que el visitant de migdia no veu, i també explica per què aquí es menja el peix que es menja. Si t'allotges al poble, matinar un dia per veure-la és un d'aquells plans que no costen res i es recorden més que moltes entrades de pagament. I si no matines, no passa res: aquell mateix peix t'estarà esperant a l'hora de dinar.
La subhasta de cada matí
La llotja funciona cada matí al port, amb subhasta i amb aquell ambient propi dels llocs on es treballa de debò: caixes, gel, números cantats i compradors que saben exactament el que miren. No és un espectacle muntat per a turistes —i precisament per això val la pena—. El que es ven és captura de la Costa Brava: llagosta, gamba, orada, besuc, segons el que el dia hagi volgut donar.
Anar-hi a veure-la és assomar-se al Cadaqués anterior al turisme, el que durant segles va viure d'això. Col·loca't on no facis nosa, mira i calla: la llotja és de qui hi treballa.
Les anxoves de la Quimeta i de l'Eva
L'altre producte del mar amb nom propi a Cadaqués és l'anxova. Les de la Quimeta i les de l'Eva són les dues elaboracions tradicionals del poble, preparades en salmorra i en oli com s'ha fet sempre en aquesta costa. No són marques de supermercat: són noms de pila, que és la millor denominació d'origen possible.
L'anxova, a més, connecta amb la gran història del poble: la sala que avui ocupa la Galeria Cadaqués va ser una fàbrica d'anxoves, record de quan la salaó era indústria local. Comprar-hi un pot és endur-se a casa un tros bastant literal de la història de Cadaqués, i a sobre és boníssima.
On acaba el peix: taules que fa dècades que el compren
La gràcia d'una llotja diària és que el cercle es tanca a pocs metres. A la platja principal, El Marítim fa des del 1935 —avui amb la quarta generació de la família Figueras al capdavant— servint paella, arrossos i peix fresc. I en un tram de l'antiga muralla, Es Baluard, obert el 1967 per Quimet Seriñana i Maria Torrents i avui en mans del seu fill Josep, té en el suquet de peix el seu plat de bandera.
Quan el restaurant fa mig segle o gairebé un segle que compra al mateix port, la frase «peix fresc» deixa de ser màrqueting i passa a ser una simple descripció.
Com encaixar-ho en el teu dia
El pla rodó és senzill: port a primera hora per veure el moviment de la llotja, esmorzar en una pastisseria del poble, matí de cales o de passejar pels carrers, i el peix del matí a taula al migdia. No requereix entrades, ni reserves impossibles, ni cotxe.
Fora de temporada el ritual continua, amb el poble en silenci i la llum baixa de l'hivern sobre l'aigua. Si alguna cosa distingeix Cadaqués dels decorats costaners que s'apaguen al setembre, és exactament això: un port que treballa tot l'any, hi hagi o no hi hagi ningú mirant.
Un mar amb memòria llarga
El mar de Cadaqués no només ha donat de menjar: ha portat gent. L'únic restaurant grec del poble, Es Grec, té l'origen en un grup de bussejadors grecs que va arribar en l'època de la recerca del corall i s'hi va quedar. I la salaó va ser indústria local amb totes les lletres: la fàbrica d'anxoves que va deixar de ser-ho va acabar convertida, el 1973, en la galeria d'art que va portar Duchamp a Espanya.
És una bona manera de mirar el port mentre esmorzes: cada ofici del mar que aquest poble ha tingut —la pesca, el corall, la salaó— ha deixat alguna cosa que avui es pot menjar, comprar o visitar. La llotja de cada matí és l'únic d'aquests oficis que continua en actiu, i per això es mereix la matinada.