A l'avinguda Caritat Serinyana, el carrer pel qual tothom entra al poble, hi ha una pastisseria que fa des de 1879 que és oberta. No és una manera de parlar: la Pastisseria Quer la va fundar Xico Quer fa 147 anys i avui l'atén la cinquena generació de la mateixa família. Cinc generacions són moltes coses —una Guerra Civil, l'arribada del turisme, la moda i el seu contrari—, i la botiga continua dempeus, amb un Quer darrere el taulell. En un poble on tants negocis obren al juny i desapareixen al setembre, aquesta continuïtat és gairebé un monument, només que en comptes de visitar-se s'esmorza.
1879: Xico Quer obre l'obrador
La història comença amb Xico Quer, que va fundar la pastisseria el 1879, quan Cadaqués vivia del mar i de la vinya i el turisme ni tan sols s'imaginava. Pensa en el que era aquest poble llavors: aïllat rere la serra del Pení, amb una carretera que trigaria dècades a merèixer aquest nom, i tot i així amb clientela suficient per sostenir un obrador. La pastisseria va néixer per al poble, no per al visitant, i aquesta és una diferència que encara es nota en entrar-hi.
Des de llavors el negoci no ha sortit de la família. Cada generació el va recollir de l'anterior i li va afegir alguna cosa, que és la manera silenciosa com els negocis de debò es fan vells sense quedar-se antiquats.
Anton i la guerra: mantenir el forn encès
El capítol més dur li va tocar a Anton Quer, que va mantenir el negoci durant la Guerra Civil. No cal imaginar detalls per entendre què significa això: farina racionada, sucre convertit en luxe, un poble de frontera buidant-se, i una família decidint cada matí que la pastisseria obria igualment. Molts comerços de la comarca no van sobreviure a aquells anys; aquest sí.
Que la botiga que avui et ven l'esmorzar passés per això i continués és part del que compres quan hi entres. No està escrit en cap cartell, però és en el fet mateix que la porta s'obri.
El brioix de Joaquim i la França d'Antoni
Cada generació va deixar la seva empremta a la vitrina. Joaquim Quer va introduir el brioix, aquella massa enriquida que avui sembla de tota la vida i algun dia va ser una novetat que algú va haver d'atrevir-se a fornejar en un poble de pescadors. Després, Antoni Quer se'n va anar a formar-se a França i va tornar amb tècniques franceses i amb la xocolata, eixamplant el repertori de la casa.
És un patró bonic: el negoci no es va conservar congelant-lo, sinó sortint a aprendre i portant el que s'havia après de tornada a la mateixa adreça. La tradició, aquí, no és repetir; és acumular.
Avui: la cinquena generació t'atén en persona
L'actual pastisser, cinquena generació, atén personalment a la botiga. Això, que el 1900 era el normal, el 2026 és una raresa: la persona que et cobra el croissant porta el cognom del fundador i carrega amb segle i mig d'ofici familiar. No hi ha franquícia, no hi ha cadena, no hi ha obrador central a quaranta quilòmetres.
La trobaràs a l'avinguda Caritat Serinyana 13, de camí entre l'aparcament i el nucli antic, així que no cal desviar-se: n'hi ha prou de no passar de llarg. Si vols començar el dia a Cadaqués amb alguna cosa que porti més història que la majoria de monuments que fotografiaràs, és aquí.
147 anys, posats en perspectiva
Cadaqués presumeix, amb raó, de negocis longeus: El Marítim fa 91 anys que és davant de la platja, Es Baluard 59 dins de la muralla, Casa Anita a prop de 57 compartint taules. Són xifres extraordinàries en qualsevol poble turístic. I tot i així, la Pastisseria Quer els treu mig segle llarg a tots: quan Pere Figueras va obrir El Marítim el 1935, els Quer ja feia 56 anys que venien pa dolç al mateix carrer.
Per això aquest perfil obre la nostra sèrie sobre els comerços del poble. No perquè una pastisseria sigui més important que un restaurant o una galeria, sinó perquè cap altre taulell de Cadaqués no ha vist passar tant poble per davant. Cinc generacions no s'improvisen, i tampoc no s'obliden: s'esmorzen, cada matí, al número 13 de Caritat Serinyana.