La casa de Dalí a Portlligat, amb les seves sales encadenades, el seu pati i la seva piscina, sembla un capritx d'artista famós. Va començar com tot el que és humil en aquesta costa: un cobert de pescadors amb el sostre trencat on els fills d'una veïna guardaven els aparells. Aquella veïna era Lídia Noguer, «la Lídia de Cadaqués», una dona que venia peix, recitava de memòria un escriptor que mai no li va contestar i va ajudar Dalí quan es va instal·lar aquí contra la voluntat del seu pare.
On dormir aquí: Rincón tranquilo junto al Mediterráneo en Cadaqués · Des de 81 € la nit →
La dona que venia peix i sabia d'Ors de memòria
Lídia Noguer i Sabà era filla de la Sabana, que tenia fama de ser una de les últimes bruixes de Cadaqués. Vídua d'un mariner, Nando, venia peix i va portar una pensió per on van passar, segons la fundació, Picasso i Puig i Cadafalch. El 1904 va allotjar uns dies un jove Eugeni d'Ors, i d'aquella trobada va néixer una devoció que va ocupar la resta de la seva vida.
Quan d'Ors va publicar La ben plantada, el 1911, la Lídia es va reconèixer en la seva protagonista, la Teresa, i de vegades deia que aquest era el seu nom. Li escrivia cartes que mai no van tenir resposta, i llegia les glosses diàries de l'escriptor a La Veu de Catalunya com si fossin la contesta xifrada. Segons Ràdio Capital de l'Empordà, recitava fragments del llibre mentre despatxava peix a la platja. García Lorca, segons Anna Maria Dalí, passava moltes hores escoltant-la.
Dalí l'admirava. A Vida secreta va escriure que la Lídia tenia «el cervell paranoic més magnífic, a part del meu, que he conegut mai».
Un cobert amb el sostre trencat
El 1929 Dalí havia decidit instal·lar-se a Cadaqués amb Gala, contra la voluntat del seu pare. La Lídia va ser l'única persona que el va ajudar, i li va vendre la barraca de Portlligat on els seus dos fills guardaven les arts de pesca. Les fonts no coincideixen en l'any exacte: la Wikipedia i l'article de Teresa Moner parlen de 1929; el web de la Casa-Museu diu que Dalí s'hi va instal·lar el 1930.
Els diners van sortir del seu mecenes, el vescomte de Noailles, que va avançar 20.000 francs francesos a canvi d'un quadre, La vellesa de Guillem Tell. El 1954 el mateix Dalí ho va resumir en una entrevista: anava per la costa amb els seus pinzells i les seves teles, va trobar aquella barraca i així es va estalviar l'anar i venir amb l'equip; aquell cobert, va dir, és avui aquesta casa.
Una casa que creix com un organisme
Les primeres obres les va dirigir un paleta, Joaquim Ferrer. Poc després de la primera, Dalí en va comprar una segona; el 1935 es va alçar un pis sobre les dues, sota una sola teulada. El 1942 Gala i Dalí van comprar la barraca de l'extrem alt, que es va fer servir de biblioteca, amb mobles del fuster de Cadaqués Joan Vehí. El 1954 van adquirir la darrera, al nord-oest. La Sala Oval de Gala és de 1961, la seva cambra privada de 1962 i la piscina de 1967.
El web de la Casa-Museu compara aquest creixement amb una estructura biològica, en què cada etapa de la vida afegia habitacions noves. Va ser l'única llar estable de Dalí, que hi vivia entre sis i set mesos l'any; després de la mort de Gala, el 1982, no hi va tornar.
El que Dalí va tornar a la Lídia
La Lídia va morir el 1946. El Punt Avui explica que els seus darrers anys els va passar sola en una barraca de la Conca i després a l'asil Gomis d'Agullana, on va morir dos anys més tard. Set anys després, d'Ors, que mai no li havia respost, va viatjar a Cadaqués a recollir dades sobre ella i va proposar a Dalí il·lustrar La verdadera historia de Lídia de Cadaqués, la primera edició de la qual és de 1954.
Dalí va fer quatre il·lustracions. A la del frontispici, signada «Gala Dalí» i datada el 1954, la dibuixa com una dona-olivera ben arrelada a la roca, amb la dedicatòria «A Lídia, que nos albergó eternamente en Portlligat». En una altra, retrata la seva manera de dividir el poble entre els bons, als quals anomenava «la sociedad del secreto de Xènius» (els Dalí i els Pichot entre ells), i els dolents, «cabras y anarquistas».
Què es veu avui a la casa
A la Casa-Museu s'entra per una porta petita i estreta, i la primera sala, la de l'ós dissecat, correspon a la primitiva barraca de la Lídia. Des d'allà el recorregut encadena la biblioteca, el taller, el dormitori, la Sala Oval, el pati i la piscina amb el seu petit templet. Les obres del taller van començar el 1949, quan Dalí va tornar dels Estats Units, i van acabar a la primavera següent.
Segons el web de la Casa-Museu, la visita requereix reserva prèvia de data i hora per a tot tipus de visitant, i es fa en grups limitats que entren cada deu minuts. Les entrades es recullen mitja hora abans de l'hora d'entrada.
Quan anar-hi
Segons aquest mateix web, el 2026 la casa obre tots els dies de 10:30 a 18:00 fins al 31 d'octubre, amb accés fins a 40 minuts abans del tancament; de l'1 de novembre al 31 de desembre obre de dimarts a diumenge en el mateix horari. El calendari canvia cada any.
Dalí deia que la llum de Portlligat s'assemblava més a la d'Holanda que a la de la Mediterrània: per a ell era el Delft mediterrani. Una tarda de tardor, amb la llum baixa, és un bon moment per comprovar-ho.
Comprovat
Dades comprovades l'octubre de 2026 a: Fundació Gala-Salvador Dalí (web de la Casa-Museu; article «Lídia de Cadaqués, Eugeni d'Ors y Salvador Dalí» de Teresa Moner, Semanario Empordà, 2002; guia Salvador Dalí House-Museum, Triangle Postals), Wikipedia (Casa-Museo Salvador Dalí), El Punt Avui (Pau Lanao, 2017) i Ràdio Capital de l'Empordà.