La Trobada de barques de vela llatina de Cadaqués es celebra normalment a finals d'agost o principis de setembre; convé mirar la data a l'agenda de l'ajuntament. Comença amb un esmorzar de sardines a la brasa, continua amb una regata dins la badia que acaba a la Platja Gran i es tanca amb un sopar i lliurament de premis.
A finals de l'estiu hi ha un dia en què la badia de Cadaqués s'assembla a una fotografia antiga. Veles triangulars, cascos de fusta pintats, barques que al seu dia van sortir a pescar i que algú, amb moltes hores de paciència, ha tornat a l'aigua. És la Trobada de barques de vela llatina, i no és una festa per mirar de lluny: comença amb sardines a la brasa, continua amb una regata en què gairebé ningú té pressa i acaba en un sopar amb premis. Si hi coincideixes, és la millor manera d'entendre que aquest poble va ser, abans que res, un poble de mar.
Una vela que és del Mediterrani
La vela llatina és aquella vela triangular, penjada d'una antena llarga i creuada, que durant segles va moure les barques de pesca i de càrrega de tota aquesta costa. És un tipus d'embarcació genuïnament mediterrània, i a Cadaqués, on durant molt de temps gairebé tot arribava i marxava per mar, va ser la manera normal de treballar.
Els motors la van jubilar, i les barques que avui naveguen són antigues barques de pescadors restaurades, algunes centenàries. Cadascuna que surt a la badia és, literalment, una peça de la història del poble que algú va decidir no deixar podrir.
Els qui la mantenen viva
Al darrere hi ha l'Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués, registrada el 1994, que es dedica a defensar i difondre la cultura marinera tradicional i els oficis que la feien possible: el mestre d'aixa que construïa els cascos, el qui cosia les xarxes, el qui feia les veles, el calafat que les deixava estanques.
A més de la trobada, l'associació organitza el Memorial Joan Nadal, una concentració de barques tradicionals de fusta, i és la que prepara el cremat durant la cantada d'havaneres de la festa major. És a dir: si has tastat el rom cremat a Cadaqués, és probable que te l'hagin servit ells.
Sardines, badia i una regata sense pressa
El format és senzill i molt d'aquí. Es comença amb un esmorzar mariner a base de sardines a la brasa per a totes les tripulacions. Després ve la regata, que les mateixes cròniques descriuen com més una desfilada d'embarcacions històriques que una competició: un recorregut marcat dins la badia que acaba a la Platja Gran, amb un trofeu per a la primera barca que arriba. L'esperit competitiu no és el que mou la gent que hi participa.
Hi vénen barques d'altres ports, i no sempre catalanes: a la crònica de l'edició de 2010 va guanyar la Tamariua, una dorna —barca tradicional gallega— amb patró d'El Port de la Selva, i el premi va ser un llibre sobre Cadaqués. El dia es tanca amb un sopar i el lliurament de premis.
Com veure-la
Es celebra normalment a finals d'agost o principis de setembre, així que convé mirar la data a l'agenda de l'ajuntament o a les xarxes de l'associació abans de comptar-hi. Per veure-la no cal res: el passeig i la Platja Gran són el millor balcó, i l'arribada de les barques es veu des de terra sense moure's del poble.
El que té gràcia és la calma. No hi ha megafonia de competició ni graderies; hi ha barques de fusta entrant a poc a poc a la badia i gent del poble reconeixent-les des de la vora. És d'aquells dies en què Cadaqués s'assembla molt al que va ser.