Una nit d'estiu en un poble de la Costa Brava, a la plaça o vora l'aigua, hi ha un grup de tres o quatre persones cantant cançons lentes sobre el mar i sobre Cuba, i una olla gran on algú està calant foc a ron amb sucre. Això és una cantada d'havaneres amb rom cremat, i a Cadaqués es fa com a tota aquesta costa. És un costum que va néixer d'una història real d'anada i tornada a l'altra banda de l'Atlàntic, i que avui és probablement la manera més bonica que hi ha de passar aquí una nit d'agost.
Cançons que van venir de l'Havana
Les havaneres tenen el seu origen a la Cuba del segle XIX, concretament a la seva capital, l'Havana, de la qual pren nom la música. Van néixer allà, i va ser la influència dels indians —els que anaven i tornaven d'Amèrica— la que les va portar a Catalunya, especialment entre els pescadors, que les cantaven a les tavernes.
És exactament el mateix corrent que va construir les cases indianes del passeig de Cadaqués: el mateix trànsit de gent, de diners i de vaixells, però en la seva versió immaterial. Els que van tornar van portar maó i rajola, i van portar cançons. Les cançons han durat més.
Què és el rom cremat
El rom cremat és una beguda feta amb ron, cafè, sucre i espècies. Es prepara en una olla o cassola grossa, es cala foc i es deixa cremar mentre es remena, i se serveix calent. Està associat als pescadors i es creu originari de la Costa Brava.
La tradició d'acompanyar les havaneres amb rom cremat va néixer d'aquesta mateixa fusió i continua sent un dels moments centrals de la nit. I funciona per una raó molt pràctica a més de simbòlica: una cantada es fa de nit, a l'aire lliure, vora el mar, i a les onze de la nit a la Costa Brava fa fresca.
Un costum que es va fer enorme
Amb el temps aquesta tradició de cant va arrelar als pobles costaners fins al punt que avui poques festes majors se celebren a Catalunya sense una cantada d'havaneres. La primera Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell es va celebrar el 1966, recollint moltes havaneres que es cantaven per tota la Costa Brava, i és la que va popularitzar el format.
Molts grups actuen regularment a les cantades de Calella de Palafrugell, l'Escala, Cadaqués i altres pobles de la costa. És a dir: no és una recreació muntada per a l'estiu, és un circuit viu amb els seus grups, el seu repertori i el seu públic, que en bona part es sap les lletres.
Com es va a una cantada
Dret o assegut a terra, sense reserva, i arribant-hi d'hora si vols lloc. Les cantades solen ser gratuïtes i a l'aire lliure, i la mecànica és que la gent canti des de baix —no és un concert en què s'escolta en silenci, és un lloc on es canta.
Es programen sobretot a l'estiu, dins de les festes majors i les agendes municipals, així que cal mirar el programa del poble aquells dies. Per a qui hi passa una temporada, és el pla que millor barreja: no cal entendre res, no costa res, i a les dues cançons ja hi ets dins. D'una cantada se surt amb la sensació exacta d'haver estat al lloc i no de visita.