Al passeig marítim de Cadaqués, enmig del blanc general de les façanes, hi ha una casa blava. Blava sencera: ceràmica vidrada celeste en frisos, balustrades i en el marc de tots els buits, amb ferro forjat. Es diu Casa Serinyana, la van construir entre 1910 i 1913 i tothom al poble la coneix com la Casa Blaua. És la icona modernista de Cadaqués i, sobretot, és el rastre visible d'una història que va travessar mitja Catalunya costanera: la dels qui van marxar a Cuba a fer fortuna i van tornar a demostrar-ho.
El blau que a ningú se li escapa
La Casa Serinyana és un edifici modernista amb un predomini gairebé absolut del blau celeste. La decoració ceràmica vidrada de la façana —frisos, balustrades, l'emmarcament de portes i finestres— combinada amb elements de ferro forjat, és el que la fa inconfusible des de l'altra banda de la badia.
La va projectar l'arquitecte Salvador Sellés i Baró, i es va aixecar entre 1910 i 1913, és a dir en l'última fase del Modernisme, quan l'estil ja havia sortit de Barcelona i es construïa per tota la costa catalana amb diners de fora.
Qui en va manar la construcció
El primer propietari va ser Octavi Serinyana, descendent d'una família de llarga tradició marinera que va fer fortuna a Cuba. Els Serinyana eren una família important de Cadaqués i el seu patrimoni s'havia acumulat a Amèrica, motiu pel qual l'edifici es considera una casa indiana. Serinyana va voler donar a la casa una estètica indiana, i l'arquitecte la va captar amb precisió.
Això és el que vol dir aquí «indià» o «americano»: algú que va emigrar a les colònies —Cuba, sobretot— i va tornar amb diners. Les cases més boniques del poble són les d'antics habitants que van fer fortuna a Cuba i van tornar a Cadaqués per fer-se construir cases grans.
Per què n'hi ha tantes en aquesta costa
La història dels americanos no és exclusiva de Cadaqués: recorre tota la costa catalana i també el nord d'Espanya. Un poble de mar exporta gent jove, aquesta gent fa fortuna a l'altra banda de l'Atlàntic, i una part torna. El que porten no és només diners: són gustos, materials i una necessitat molt humana que es noti.
Per això aquestes cases són sempre les més cridaneres del poble, i per això estan gairebé sempre en primera línia. La Casa Blaua no està amagada en un carrer de dalt: és al passeig, mirant al mar pel qual el seu amo va marxar i va tornar. Cadaqués forma part de la xarxa de municipis indians de Catalunya precisament per aquest patrimoni.
Com veure-la
És un edifici privat: es veu des de fora, des del passeig. No cal res més — la gràcia és tota a la façana, i la millor hora és a mitja tarda, quan el sol li dona de ple i el blau de la ceràmica s'encén.
I si estàs uns dies al poble, prova de fer el recorregut complet: la Casa Blaua, i després mirar amb altres ulls les altres cases grans del passeig i dels carrers de darrere. Un cop saps què busques —galeries, ceràmica, ferro, mida desproporcionada per a un poble de pescadors— comences a veure el mapa sencer dels diners que van tornar d'Amèrica. És una capa de Cadaqués que gairebé ningú mira i que és a la vista.