Les taules amb cognom: menjar al Cadaqués de sempre

Els restaurants de sempre de Cadaqués són El Marítim, des de 1935 davant de la platja principal; Es Baluard, des de 1967 dins la muralla, amb suquet de peix; i Casa Anita, des de 1969 al carrer Miquel Rosset 16, sense menú fix i amb taules compartides. Per a la copa, Boia Nit (1946) i el Bar Meliton (1957).

A Cadaqués es pot menjar bé en molts llocs, però en uns quants es menja, a més, història. Són les cases que fa dècades que tenen la mateixa família a dins: El Marítim des de 1935, Boia Nit des de 1946, el Bar Meliton des de 1957, Es Baluard des de 1967, Casa Anita des de 1969. Llocs per on van passar Dalí, Duchamp, Kirk Douglas o García Márquez, i on encara t'atén algú que porta el negoci al cognom. Aquesta és una guia per triar taula per la història que té al darrere, que en aquest poble és un criteri tan vàlid com la carta.

Casa Anita: la taula es comparteix

Al carrer Miquel Rosset 16, Casa Anita funciona des de 1969 amb un sistema que espantaria qualsevol consultor: no hi ha menú fix i les taules es comparteixen amb desconeguts. Juanito porta la sala i Maria la cuina, amb les postres casolanes com a segell, i un s'asseu on hi ha lloc i menja el que aquell dia toca.

Per aquí va passar Dalí, com per gairebé tot el que és bo d'aquest poble, però el que fa especial la casa no és l'anècdota: és que mig segle després el format continua intacte. Entrar-hi sol i sortir-ne havent conversat amb mitja taula és part del preu, en el millor sentit.

Es Baluard: menjar dins la muralla

Es Baluard va obrir el 1967 de la mà de Quimet Seriñana i Maria Torrents, i avui el porten el seu fill Josep Seriñana i Fanni Puig. El local és part de l'antiga muralla del poble, amb sostres abovedats històrics i vistes a la badia, i el plat de la casa és el suquet de peix, el guisat mariner d'aquesta costa.

És difícil demanar més coherència: una recepta de pescadors, cuinada per la segona generació d'una família del poble, dins la pedra que defensava Cadaqués. Hi ha restaurants amb millors vistes al món; amb més context, pocs.

El Marítim: noranta anys davant de la platja

El degà és El Marítim, fundat el 1935 per Pere Figueras davant de la platja principal, avui amb la quarta generació —Georgina i Pere— al capdavant. La llista de comensals il·lustres mareja una mica: Dalí, Duchamp, Kirk Douglas, Umberto Eco, García Márquez. La carta, en canvi, no ha perdut el nord: paella, arrossos, peix fresc.

Noranta anys en primera línia d'una platja que ho ha vist passar tot, sense canviar de família ni d'ofici. Asseure's a la seva terrassa és ocupar, literalment, el mateix lloc des d'on diverses generacions han mirat aquesta badia.

Boia Nit i Meliton: els bars on el poble es troba

Per a la copa, la història continua. Boia Nit, a la platja principal, existeix des de 1946 i avui és la casa del mixòleg Manel Vehí, amb còctels artesanals en un local la memòria del qual connecta amb els anys de Dalí i Duchamp. I el Bar Meliton, des de 1957, ha estat el punt de trobada clàssic de la comunitat artística del poble.

Són dues maneres d'acabar el dia en el mateix pam de poble: la coctelera amb ofici i el bar de tota la vida. Entre l'un i l'altre hi cap gairebé un segle de tertúlies, partides i converses que ja voldrien molts museus.

I dues raresses molt de Cadaqués

Queden dues cases que només podrien existir aquí. Es Grec és l'únic restaurant grec del poble, i el seu origen es remunta a un grup de bussejadors grecs que va arribar a Cadaqués en l'època de la recerca de corall: la carta és, en el fons, l'empremta d'una migració. I la bodega familiar d'en Juan prescindeix de menú i de taules convencionals —bancs corrits i punt—: en Juan decideix què menges.

Suma-hi el Xiringito de la Mei, institució local que només obre quatre mesos a l'any, i tens el retrat complet: un poble petit on cada casa de menjars té una història que no cap en una ressenya d'estrelles.