Cadaqués té avui més de 15 galeries d'art i més de 60 artistes vivint al poble, però gairebé totes les històries arrenquen a la mateixa: la Galeria Cadaqués, fundada el 27 de juliol de 1973 per Lanfranco Bombelli Tiravanti, un arquitecte italosuís que va netejar una vella fàbrica d'anxoves per convertir-la en sala d'exposicions. Entre el 1973 i el 1997, aquella galeria va exposar per primera vegada a Espanya noms com Marcel Duchamp, Joseph Beuys, David Hockney i Jasper Johns. Sense galeristes de Nova York ni comissaris de museu: un poble de pescadors, un edifici industrial abandonat, i un home que va voler honrar un amic.
Una fàbrica d'anxoves convertida en temple de l'art
Abans de ser galeria, l'edifici del carrer Hort d'en Sanés 7 era una fàbrica de salaó d'anxoves, un dels oficis tradicionals de Cadaqués. Bombelli també va restaurar una zona del cementiri del poble per enterrar-hi el seu amic Peter G. Harnden, i aquest mateix impuls — l'amistat, no el negoci — és el que el va portar a netejar la vella fàbrica i convertir-la en un espai per exposar art contemporani.
El resultat, entre el 1973 i el 1997, va ser extraordinari per a les dimensions del poble: Cadaqués es va convertir, durant un quart de segle, en el lloc on Espanya veia per primera vegada el treball d'artistes com Marcel Duchamp, Richard Hamilton, Joseph Beuys, John Cage, David Hockney, Jasper Johns o Dieter Roth.
De Bombelli a Huc Malla
Després d'un període tancada, Huc Malla va reobrir la galeria el 2003 amb la benedicció del mateix Bombelli. El 2013, coincidint amb el 40è aniversari de la seva fundació, l'espai va passar a dir-se oficialment Galeria Cadaqués – Huc Malla, el nom que conserva avui.
La galeria continua al mateix edifici del carrer Hort d'en Sanés, i continua sent, amb diferència, la referència històrica del circuit artístic de Cadaqués — un circuit que avui inclou més de 15 galeries actives en un poble d'amb prou feines uns milers d'habitants.
Per què Cadaqués va atreure tant art
La connexió de Cadaqués amb l'art del segle XX no comença ni acaba en Salvador Dalí, tot i que la seva casa de Portlligat sigui la raó per la qual molts visitants hi arriben per primera vegada. El que va fer Bombelli amb la seva galeria, i el que avui sostenen desenes d'artistes amb estudi obert al poble, és l'altra cara d'aquesta mateixa història: un lloc remot, difícil d'arribar-hi per carretera, que durant dècades ha resultat paradoxalment magnètic per a gent que buscava treballar lluny del soroll.
Passejar avui pels carrers del centre i aturar-se en un grapat d'aquestes galeries — moltes amb l'artista treballant a la vista — és una de les maneres més autèntiques d'entendre què és Cadaqués més enllà de la platja i el passeig marítim.