Al mapa de Cadaqués hi ha una pista que gairebé ningú no llegeix: Sa Conca, S'Arenella. Aquest «sa» i aquest «s'» són l'article salat, una manera de dir «la» i «el» que ve directament del llatí i que a la Costa Brava s'ha anat apagant poble a poble fins a quedar-se, gairebé en exclusiva, aquí. El juny del 2026 el diari Ara explicava com el poble s'ha unit per no perdre'l. Aquesta és la seva història.
On dormir aquí: Rincón tranquilo junto al Mediterráneo en Cadaqués · Des de 81 € la nit →
Un article que ve del llatí
El català normatiu diu el i la. El parlar salat diu es i sa, ses en el femení plural i s' davant de vocal. La diferència no és d'accent: són dues paraules llatines diferents. L'article de sempre ve del demostratiu ILLE; el salat, d'IPSE. Segons un article de Surtdecasa del 2019, el català és l'única llengua romànica que conserva articles dels dos orígens.
A les Balears el salat és avui la forma corrent de la parla de cada dia. A la costa de Girona va ser durant segles la parla dels pobles de mar.
De Blanes a Cadaqués, i després només Cadaqués
Tradicionalment es va parlar en una franja estreta de costa entre Blanes i Begur i, més al nord, de manera aïllada, a Cadaqués. El portal que la Universitat de Barcelona dedica al parlar salat compta set pobles que el feien servir: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur i Cadaqués. La Viquipèdia ho resumeix en una línia: ha passat de fer-se servir de Blanes a Cadaqués a ser gairebé exclusiu de Cadaqués. Fora d'aquí sobreviu sobretot en els noms de lloc, com Sa Tuna, Ses Negres o S'Agaró.
El lingüista Antoni Maria Alcover, que va recollir dades d'aquesta costa amb enquestes, ho va deixar escrit el 1918 sense embuts: salaven els mariners i els pagesos; la gent fina, no. Segons el mateix article de Surtdecasa, el turisme de masses de mitjan segle XX en va accelerar la retirada als pobles més ben comunicats.
Per què aquí va aguantar
La resposta curta és la geografia. Tancat per les muntanyes del Pení, Cadaqués va viure de cara al mar i va estar pràcticament aïllat per terra de la resta de la comarca fins a finals del segle XIX, segons la Viquipèdia.
Una de les paraules que la Wikipedia en anglès posa com a exemple del cadaquesenc és rastell, el carrer costerut empedrat amb pissarra de cantell. D'altres són grop, el núvol negre que porta pluja, i xarxi, una xarxa de pesca. La mateixa entrada assenyala que els verbs que en català estàndard acaben en -o en primera persona aquí acaben en -i, i que la parla del poble és la que s'assembla més al català d'Eivissa. L'explicació que en dona mira a l'edat mitjana: quan Jaume I va conquerir les illes, les va repoblar amb gent de l'Empordà.
Viu o gairebé extingit?
El 2010, una tesi doctoral de la Universitat de Barcelona, signada per Núria Busquet Isart, va concloure que l'article salat va començar a caure en desús als anys cinquanta, que estava pràcticament extingit i que només resistia a Cadaqués, on els més joves ja no el feien servir.
La filòloga Ernesta Sala, que el 1983 va publicar un llibre amb milers de paraules i expressions recollides de viva veu, dona una pista per entendre per què altres el veuen més viu: segons recull l'Ara, els parlants canvien a l'empordanès quan s'adrecen a forasters, per por de les burles. El salat no ha marxat del tot; s'amaga.
El que fa el poble
El reportatge de l'Ara enumera les amenaces —les xarxes socials, la pressió del turisme, la pèrdua del vocabulari de la pesca i del camp, els canvis de població— i també el que s'està fent. Un grup de Facebook, el nom del qual vol dir «Jo també parlo cadaquesenc», reuneix més de 1.200 usuaris que discuteixen, per exemple, què vol dir exactament barrofar. Ràdio Cap de Creus fa onze anys que fa Gent salada, un concurs sobre el poble i la seva parla amb uns cinquanta alumnes de quart a sisè de l'Escola Caritat Serinyana. L'escola fa servir el salat en els avisos a les famílies, a la revista de final de curs i als Jocs Florals.
La Societat L'Amistat demana als veïns paraules i dites per imprimir-les als sobres de sucre que acompanyen el cafè als establiments del poble. El filòleg Pep Vila ha reunit unes 2.000 paraules de fonts escrites al seu Paraulari de Cadaqués i en prepara un segon volum. I la regidora de Cultura va anunciar per a la tardor del 2026 un consell de savis que guardi la memòria històrica i lingüística del poble; encara no hem trobat si ja s'ha constituït.
Per a qui s'hi queda unes setmanes
Un cap de setmana no sol bastar per sentir-lo, i l'observació d'Ernesta Sala explica per què: al foraster se li parla en un altre registre. Qui passa unes setmanes a Cadaqués fora de temporada i torna als mateixos llocs té més opcions de sentir es i sa al seu voltant. Convé escoltar-lo sense imitar-lo de broma, que és justament el que el va empènyer a amagar-se. I mirar el sobre de sucre del cafè, per si porta una dita.
Comprovat
Dades comprovades l'octubre de 2026 a: Ara (reportatge del 18 de juny de 2026, edicions en castellà i anglès), Viquipèdia (Article salat i Cadaqués), Wikipedia en anglès (Cadaqués), Surtdecasa (El parlar salat al litoral empordanès, 2019) i Universitat de Barcelona (tesi de Núria Busquet Isart, 2010, i portal El parlar salat).