L'1 de juliol de 1910, ja de nit, va arribar a Cadaqués un pintor de 28 anys amb la seva companya, després d'un viatge que avui sembla d'un altre planeta: quatre hores de tren des de Barcelona i set més amb carro cobert. Era Pablo Picasso, venia amb Fernande Olivier i hi va passar l'estiu. No va ser un estiueig de luxe, va ser un estiu de feina en un poble de pescadors al qual gairebé no s'hi podia arribar, i és un dels moments més curiosos de la història de Cadaqués.
Un amic pintor del poble
La porta de Cadaqués la hi va obrir Ramon Pichot, pintor i gravador català, gran amic de Picasso des dels anys de París, on havien exposat junts el 1902 a la galeria de Berthe Weill. La família Pichot tenia casa a Cadaqués, i va ser ella qui va acollir Picasso i Fernande aquell estiu.
Pichot és una figura clau per al poble per un altre motiu: va ser qui, anys després, va conèixer aquí un nen de deu anys anomenat Salvador Dalí i es va convertir en un dels seus primers mentors.
Un estiu de poca obra i molta recerca
A Picasso s'hi van afegir André Derain i la seva dona. Aquell estiu va pintar poc, i avui es conserven una desena d'obres d'aquella estada. Però les que hi ha són importants: és un moment en què el cubisme portava les formes al límit del reconeixible, i Cadaqués, amb les seves cases blanques apilades, era un bon lloc per pensar-hi.
És bonic imaginar-s'ho: el pintor que canviaria l'art del segle XX, en un poble sense carretera decent, envoltat de barques, pissarra i tramuntana.
El que va quedar
Ramon Pichot va morir de sobte el març de 1925. Picasso va quedar tan afectat que va incloure la seva figura en un dels seus quadres d'aquell any, Les tres ballarines. Una amistat que havia passat per Cadaqués va acabar dins d'una tela.
Quan passegis pel poble, pensa que abans de Dalí, abans de Duchamp i abans dels turistes, ja hi va haver un estiu en què Picasso hi va venir. Va arribar de nit, amb carro, i s'hi va quedar.