Com arribar a Cadaqués i on aparcar sense patir

A Cadaqués s'hi arriba per la GI-614 des de Roses: no arriba als vint quilòmetres, però porta una mica més de mitja hora de corbes. Sense cotxe, hi ha autobús directe des de l'Estació del Nord de Barcelona, d'unes tres hores. S'aparca al perímetre: l'aparcament principal de pagament de l'entrada o bosses gratuïtes com el Corral d'en Morell.

Cadaqués és dels pocs pobles de la costa catalana on la carretera encara explica el caràcter del lloc. Hi va arribar tard, hi arriba malament i continua sent estreta, i aquesta és exactament la raó per la qual el poble s'assembla a si mateix i no als seus veïns. Això és el que cal saber abans d'agafar el volant: quant es pateix a les corbes, on es deixa el cotxe i per què el dilluns canvia les regles.

Durant segles, la porta va ser el mar

La carretera de Roses pel coll de la Perafita no es va construir fins a finals del segle XIX. Abans d'això, entrar i sortir de Cadaqués es feia per aigua: el poble mira a llevant, d'esquena a la serra, i la barrera de roca del Cap de Creus el va mantenir aïllat per terra mentre la resta de l'Empordà es comunicava amb normalitat. Tot el que sortia d'aquí sortia embarcat.

I en sortia molt. Les feixes de vinya que encara s'endevinen als vessants, sostingudes per marges de pedra seca, produïen vi i garnatxa que s'exportaven a Itàlia, a França i, amb l'obertura del comerç amb Amèrica, també a l'altra banda de l'Atlàntic. Va ser una època pròspera de debò: la població va passar de poc més de set-cents habitants a principis del segle XVIII a superar els dos mil quatre-cents cap al 1860. Els capitans i pilots de Cadaqués van tenir un pes real en la marina catalana d'aquell segle.

La fil·loxera va acabar amb això cap al 1880. Van morir els ceps, bona part del terme va quedar erm i el 1900 el cens havia caigut per sota dels mil sis-cents. L'aïllament, però, va deixar coses que no han marxat. La parla local conserva l'article salat i trets de transició cap al rossellonès, una cosa poc freqüent en aquesta part de la costa. I els carrers del nucli antic continuen empedrats amb pissarra clavada de cantell, en espiga, un paviment que es diu rastell i que es va inventar perquè l'aigua baixés i els peus no relliscessin. Dit sigui de passada, s'hi camina millor amb sola plana que amb talons.

La carretera: una vintena de quilòmetres que es fan llargs

L'accés normal és la GI-614 des de Roses. No arriba als vint quilòmetres, però es recorre en una mica més de mitja hora llarga perquè és una successió contínua de corbes tancades que remunta el coll de la Perafita deixant el Pení a un costat. No és una carretera perillosa: és una carretera lenta, estreta, amb canvis de rasant constants i trams on avançar no és una opció. Si algú del grup es marea en cotxe, aquest és el trajecte en què es marejarà.

Hi ha una segona carretera, la que puja des del Port de la Selva, més curta en distància però encara més estreta i amb menys marge. Existeix i s'utilitza, però convé no pensar-hi com una alternativa còmoda ni com una vàlvula d'escapament: el gruix del trànsit entra i surt per Roses, i a l'agost això es nota en forma de caravana a les hores punta d'arribada i de tornada. Sortir del poble a mitja tarda d'un diumenge d'agost és una decisió, no un tràmit.

Dues coses que sorprenen qui hi ve per primera vegada. La primera és que aquesta mateixa carretera és un clàssic del ciclisme de carretera, i la convivència entre bicicletes i cotxes en un ferm sense voral ha arribat a ser tema de debat municipal; conduir amb paciència aquí no és cortesia, és sentit comú. La segona és que les restriccions a determinats vehicles són reals: als autobusos els està prohibit circular en direcció al Cap de Creus entre finals de juny i mitjans de setembre, i les autocaravanes no poden fer servir la carretera del cap. Si véns en autocaravana, informa't abans d'on pots estar i on no, perquè el marge és escàs.

On s'aparca de debò

La regla general és senzilla: el nucli antic no és lloc per deixar-hi el cotxe. Té poques places, gairebé totes regulades, i els carrers són d'aquells que es recorren a peu per gust i en cotxe per càstig. El raonable és aparcar al perímetre i baixar caminant, que a més és la manera de veure el poble.

A l'entrada del poble hi ha l'aparcament principal de pagament, gestionat per un operador privat; les tarifes canvien per temporada i no té sentit repetir-les aquí, millor consultar-les al mateix pàrquing o a la seva web abans d'entrar-hi. Després hi ha diverses bosses gratuïtes que l'oficina de turisme local recull i que convé tenir al cap: Portlligat, a quilòmetre i mig del centre i al costat de la casa museu de Dalí; la platja del Ros; Sa Conca, que s'ocupa per a altres usos durant el Festival de Música; i la zona davant del càmping, a l'avinguda Salvador Dalí. Cap no queda enganxada a la plaça, i aquest és precisament el seu avantatge.

El que dona més joc és l'aparcament gratuït del Corral d'en Morell, gran per al que és Cadaqués i amb un valor afegit que molta gent descobreix tard: d'allà surt la llançadora al parc natural del Cap de Creus, i té caseta d'informació i serveis. Aparcar-hi i fer el cap amb el minibús estalvia el pitjor tram de conducció del dia. També hi ha zones lliures a la part alta de la riera, amb una excepció important que es mereix el seu propi apartat.

La zona blava, i per què cal comprovar-la ara mateix

Al centre regeix el sistema català de zona blava, amb horari de matí i tarda de dilluns a divendres, franja de migdia lliure, i diumenges i festius sense regular. Donem l'esquema en aquests termes i no en hores exactes a posta, perquè l'ordenança de Cadaqués està precisament en revisió i qualsevol xifra que copiïs d'un blog pot estar caducada el mes que ve.

El motiu és que l'ajuntament ha anunciat una reordenació seriosa de l'aparcament: al voltant de sis-centes cinquanta places regulades noves, la majoria de zona blava per a visitants i la resta de zona verda per a residents, amb la idea de posar-les en marxa un cop passat l'estiu. A la pràctica significa que pràcticament tot l'aparcament públic del poble passarà a ser de pagament, amb tarifa simbòlica per a qui hi viu i preu dissuasori per a qui només ve a deixar-hi el cotxe el dia sencer. El pla inclou aplicació mòbil i panells amb places lliures en temps real.

El diagnòstic que hi ha darrere també diu alguna cosa útil per planificar: un estudi municipal va trobar que, a l'estiu, cap a les onze del matí l'ocupació arriba al cent per cent. No és una exageració de veí tip, és la dada. Si arribes en cotxe un dia de juliol o agost, arribar-hi abans d'aquesta hora canvia completament l'experiència. I en tot cas, comprova l'horari i les tarifes vigents a la web de l'ajuntament el mateix dia de la teva arribada, no la setmana anterior.

El dilluns hi ha mercat i la riera canvia de funció

El mercat setmanal de Cadaqués es munta cada dilluns al matí, de vuit a dues, a Sa Riera. És un mercat de poble, no una atracció turística muntada per a l'ocasió, i aquest és el seu encant: gènere de comarca, gent que fa la compra de la setmana i un ritme que a la una i mitja ja està recollint.

El que cal traduir a efectes pràctics és simple: la part de la riera on altres dies es deixa el cotxe, els dilluns no hi és disponible. Qui hi arriba en dilluns al matí sense saber-ho es troba l'espai ocupat i es posa a fer voltes just en la franja horària pitjor del dia. A l'hivern aquesta mateixa zona funciona com a aparcament de l'operador de pagament, cosa que afegeix una altra capa de confusió si véns amb la informació de la temporada equivocada.

La recomanació honesta és la contrària a esquivar-lo: si la teva arribada cau en dilluns, aparca directament al perímetre i baixa al mercat. És de les poques hores de la setmana en què el poble es comporta com un poble i no com una destinació, i es veu millor així que des de cap terrassa.

Cadaqués sense cotxe, que és més fàcil del que sembla

Hi ha autobús directe entre Barcelona i Cadaqués, amb sortida de l'Estació del Nord i una durada que ronda les tres hores. No són gaires expedicions al dia, així que convé mirar el bitllet amb antelació en temporada alta, però funciona i deixa a l'estació d'autobusos del poble, a poca distància a peu del centre. Per a una estada de diversos dies és una opció seriosa, no un pedaç.

L'altra porta és Figueres. La línia 12 de Moventis uneix Figueres, Roses i Cadaqués, amb un recorregut d'aproximadament una hora entre els extrems, i a Figueres enllaça amb el tren, cosa que obre la combinació des de Girona, Barcelona o el sud de França sense tocar cap volant. És també la manera d'apropar-se a l'Empordà interior un dia solt sense treure el cotxe de l'aparcament.

I dins del terme hi ha una raó afegida per no dependre del vehicle: l'accés motoritzat al Cap de Creus està restringit en les dates de més afluència, amb control per videovigilància i horaris que varien segons la temporada, i en aquests dies opera la llançadora des del Corral d'en Morell, amb parades a Guillola, Tudela i el far. Consulta condicions, horaris i bitllets a l'operador abans d'anar-hi, perquè el calendari s'ajusta cada any. L'important és la idea de fons: a l'estiu, anar al cap amb el teu propi cotxe no és l'opció per defecte ni la més còmoda.

L'argument honest: el cotxe destorba tan bon punt aparques

Si véns a passar el dia, el cotxe és imprescindible i el peatge són les corbes i la recerca de plaça. No hi ha volta de full. Però si et quedes diversos dies, l'equació s'inverteix completament des del moment en què apagues el motor.

Cadaqués es camina sencer. El nucli antic és un conjunt històric protegit, amb carrers empinats de rastell on el cotxe no hi cap ni convé, i les distàncies reals entre la platja, l'església, les galeries i les cales properes es mesuren en minuts a peu. Portlligat queda a un passeig curt. Per al que queda més lluny hi ha l'autobús comarcal i la llançadora del parc. L'única cosa que fa el cotxe durant aquests dies és ocupar una plaça que cal pagar, vigilar o moure.

Així que la resposta a la pregunta que va portar aquí la majoria —on aparcar a Cadaqués— té dues parts. La curta: al perímetre, com més aviat millor al matí, i mai a la riera en dilluns. La llarga: plantejant-te si el necessites portar. El poble es va construir quan l'única porta era el mar i continua funcionant amb aquesta lògica; premia qui hi arriba i es queda quiet, i castiga qui pretén moure's en cotxe per dins.