A l'hivern el Cap de Creus perd els banyistes i guanya una altra població. Per l'extrem oriental de la península hi passen i s'hi queden ocells marins que a l'estiu no hi són: mascarells arribats de l'Atlàntic, paràsits, baldrigues. Als seus penya-segats comença a criar, quan la resta de l'any encara no s'ha despertat, el corb marí emplomallat. I a les nits de gener hi canta el duc. Això és el que s'hi pot veure, quan i amb què.
On dormir aquí: Rincón tranquilo junto al Mediterráneo en Cadaqués · Des de 81 € la nit →
Per què aquí
El Parc Natural del Cap de Creus es va crear per llei el 1998 i abasta 13.886 hectàrees, amb tot el terme de Cadaqués a dins. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, el seu pas d'ocells és notable per una raó geogràfica: és l'extrem oriental de la península Ibèrica. Mar endins hi viu, a més, una població estable de dofins mulars, i en certes èpoques de l'any hi apareix el rorqual comú.
El mascarell, l'hivern que arriba de l'Atlàntic
El mascarell baixa de l'Atlàntic a passar l'hivern. Segons la Història natural dels Països Catalans, els joves arriben a finals de setembre o principis d'octubre; els adults se'n van entre febrer i principis de març, i els joves, entre finals de març i abril. El Cap de Creus és el lloc amb millors condicions i amb les concentracions més grans: fins a 60 o 70 exemplars pescant junts.
Fa fins a 92 centímetres i es reconeix en vol per la punta negra de les ales, el bec llarg i la cua en punta. Pesca llançant-se en picat des de l'aire, sobretot verats, i és més actiu a primera hora i al capvespre. Viu lluny de la costa, de cap a tres milles mar endins en endavant, així que des de terra calen prismàtics potents o telescopi, i el que més es veu són joves, que migren més a prop.
El corb marí emplomallat, que cria en ple hivern
El corb marí emplomallat és sedentari, una mica més petit que el corb marí gros, amb el bec més fi i un petit plomall al cap. Comença a criar des de finals de gener, i el més freqüent és entre febrer i mitjan març, en coves, cornises i forats difícils d'abastar, de vegades a gairebé cent metres sobre el mar; els nius es delaten de lluny pels excrements blancs. A tot Catalunya només cria a la costa rocosa de l'Empordà i de la Selva.
En el cens d'ocells aquàtics de gener de 2019, el parc va comptar 43 corbs marins emplomallats, la xifra més alta de la seva història, i almenys quatre parelles covant al Cap Norfeu i al sector sud, en llocs on el 2017 i el 2018 no hi criava.
Un cens de gener, en xifres
Aquell recompte, fet entre el 4 i el 20 de gener de 2019 pel personal tècnic del parc, dona una idea de qui viu en aquest mar a l'hivern: 1.447 gavians argentats, 448 baldrigues mediterrànies, 70 baldrigues balears, 43 corbs marins grossos, 24 xatracs becllargs i 7 mascarells. Hi va haver, a més, raretats: tres remena-rocs, a l'únic punt de les comarques de Girona on l'espècie hiverna, dos becs de serra mitjans a Cala Fredosa i un mussol emigrant a Sa Planassa.
Que aquell any només es comptessin 7 mascarells, davant dels grups de 60 o 70 que hi pot haver, serveix d'avís: aquestes xifres són una foto d'uns quants dies, no una promesa.
El duc, de nit
A mitjan gener de 2019 es va fer també el novè cens de duc del parc, el rapinyaire nocturn més gran d'Europa, amb 75 voluntaris. Es van detectar cinc mascles cantant i es va confirmar l'espècie en quatre territoris més: almenys nou en total, potser dotze, en una part terrestre d'unes 10.000 hectàrees. És una de les densitats més altes per a aquesta espècie protegida. Qui passi el gener aquí té un motiu per sortir a escoltar al capvespre.
El paràsit gros i la tornada de la primavera
El paràsit gros és el més abundant de la seva família a la Mediterrània occidental a l'hivern. Arriba a principis d'octubre, abunda des de desembre i viu sobretot dels rebuigs que llencen els pesquers; de vegades persegueix les gavines per robar-los el menjar. La Història natural recull un recompte de 50 al Cap de Creus. El seu pas de tornada comença a finals de febrer o al març, té el màxim a primers d'abril i després de la segona setmana d'aquest mes ja és molt rar.
Com mirar-ho
Amb prismàtics i, si es pot, un telescopi; a primera hora o al capvespre, que és quan pesquen els mascarells; i amb la previsió del vent consultada: els dies de tramuntana forta, que al Cap de Creus no són rars, no convé sortir al mar. Els corbs marins crien en coves i cornises de penya-segat, i es miren de lluny. Per a una estada llarga funciona un costum senzill: tornar diverses vegades al mateix punt, perquè entre octubre i abril el mar canvia de llogaters.
Comprovat
Dades comprovades l'octubre de 2026 a: Generalitat de Catalunya (comunicat del 4 de febrer de 2019 sobre els censos del Parc Natural del Cap de Creus), Història natural dels Països Catalans (mascarell, corb marí emplomallat, paràsit gros i La península del cap de Creus) i Gran Enciclopèdia Catalana (Parc Natural del Cap de Creus). Les xifres del cens són del 2019: no hem trobat recomptes públics més recents.