Dalí a Cadaqués: Portlligat i la ruta del geni

La Casa-Museu de Dalí a Portlligat només es visita amb reserva prèvia, obligatòria tot l'any, en grups petits; el recorregut dura una mica menys d'una hora. Hi ha audioguia en català, castellà, francès i anglès. Portlligat queda a un quart d'hora a peu de Cadaqués.

Hi ha pobles que un artista pinta i pobles que el pinten a ell. Cadaqués i la cala veïna de Portlligat són el segon cas: aquí Dalí no només va viure i treballar, sinó que es va deixar modelar per una llum, unes roques i un silenci que reconeixereu, quadre a quadre, tan bon punt trepitgeu la badia. Aquesta és la ruta per seguir els seus passos amb criteri: la casa que va aixecar com un organisme viu durant quaranta anys, el cercle d'artistes que hi va peregrinar i el Cap de Creus que va convertir en mitologia privada.

Portlligat: la casa que Dalí va construir durant quaranta anys

Dalí va comprar el 1930 una barraca de pescadors diminuta —poc més de vint metres quadrats— a la cala de Portlligat i va passar les quatre dècades següents annexionant cabanes veïnes fins a convertir-la en un habitatge laberíntic. Ell mateix l'anomenava «estructura biològica»: un organisme que creix per cèl·lules, amb passadissos estrets, desnivells imprevistos i racons que no porten enlloc. S'hi entra per la Sala de l'Ós —un ós polar dissecat sosté làmpades a manera de rebedor— i s'avança per la biblioteca, la sala d'hivern, el menjador i els dormitoris fins al cor del lloc: l'estudi, amb el seu cavallet mecànic i una ranura al terra per despenjar els llenços grans al pis inferior.

És una casa habitada, no un decorat: es diria que el pintor acaba de sortir i tornarà de seguida. Hi va viure amb Gala fins que ella va morir el 1982, moment en què va tancar la casa i ja no hi va tornar. A fora, els ous blancs —símbol dalinià per excel·lència— rematen la teulada, i el jardí culmina en una piscina de forma fàl·lica, un dels últims afegits, flanquejada per coixins, objectes dissecats i picades d'ullet pop a la Costa Brava dels anys setanta. És, probablement, l'autoretrat més complet que va deixar.

Com és la visita: reserva obligatòria i grups reduïts

La Casa-Museu és la visita daliniana més íntima i també la més restringida: per la mida de la casa, només s'hi entra amb reserva prèvia —obligatòria tot l'any— en grups petits que hi accedeixen de manera esglaonada, cada pocs minuts. No és un museu pel qual es deambula lliurement, sinó un recorregut pautat d'una mica menys d'una hora, amb audioguia disponible en català, castellà, francès i anglès. Convé reservar amb antelació, sobretot a l'estiu i en ponts, a través de la Fundació Gala-Salvador Dalí: per correu (pll@fundaciodali.org) o per telèfon (972 251 015).

Dos avisos que eviten disgustos: cal arribar com a mínim trenta minuts abans de la franja reservada per recollir les entrades, i no s'admeten canvis ni reemborsaments si es perd el torn. L'entrada general d'adult ronda els 18 euros, amb tarifa reduïda (uns 11) per a estudiants i majors de 65 anys; qui només vulgui passejar per l'olivar de l'entorn paga menys. Compreu sempre a la web oficial de la Fundació: els revenedors n'inflen el preu.

El cercle de les avantguardes: de Picasso a Duchamp

Molt abans de Dalí, Cadaqués ja era imant d'artistes. L'estiu de 1910, Pablo Picasso hi va passar una temporada decisiva, convidat pel seu amic Ramon Pichot —pintor local la família del qual seria una de les primeres influències del jove Salvador—. D'aquelles setmanes davant les teulades i les barques en van sortir obres clau en la gestació del cubisme analític. No és casualitat que el geni de Figueres cresqués estiuejant en el mateix paisatge.

Dècades després, Portlligat es va convertir en la cort on Dalí rebia el món. Per aquí hi venia a estiuejar Marcel Duchamp, que llogava casa a pocs minuts i hi disputava llargues partides d'escacs —el 1964 Dalí li va dissenyar un joc amb peces inspirades en els seus propis dits—; també el fotògraf Man Ray, entre altres artistes d'avantguarda. I abans de la glòria hi va haver la joventut incandescent de la Residencia de Estudiantes de Madrid: allà Dalí va travar i trencar amistat amb Luis Buñuel, i allà Federico García Lorca —que el va cortejar i li va dedicar la seva «Oda a Salvador Dalí»— va ser el seu còmplice més intens. A aquesta badia, l'estiu de 1929, hi va arribar Gala amb Paul Éluard, i ja no se'n va anar.

El Cap de Creus, el paisatge que va somiar Dalí

Per entendre la seva pintura cal caminar pel Cap de Creus, l'extrem més oriental de la península, on la tramuntana ha esculpit la pissarra en formes impossibles. Dalí veia en aquestes roques proteiques el seu propi paisatge mental, i no era una metàfora: els penya-segats que envolten Cadaqués inspiren directament el rostre desfet d'«El gran masturbador» (1929). El tram entre dues formacions amb nom propi —la Roca del Camell i l'Àguila— el va declarar «un lloc mitològic fet per a déus més que per a homes», i va demanar que es conservés com a pura geologia. Recórrer-lo és llegir els seus quadres en la seva llengua original.

La ruta més fèrtil surt del far del Cap de Creus i baixa al Paratge de Tudela, una reserva de bellesa aspra que acaba a la Cala Culip. Aquí les roques canvien d'identitat segons l'angle —es tornen animals, cares, objectes—, aquell doble joc que Dalí va teoritzar com a imatge paranoicocrítica i que el mateix sender va assenyalant. Porteu aigua, calçat ferm i, si podeu, aneu-hi a primera hora o al capvespre: la llum rasant és la que perseguia el pintor.

Cadaqués, el poble blanc: què veure i com arribar-hi

Portlligat queda a un quart d'hora a peu de Cadaqués, així que el pla rodó encadena casa, cap i poble. El nucli antic és un dèdal de carrerons empedrats i cases emblanquinades que s'enfila fins a l'església de Santa Maria, mirador impagable sobre les teulades i la badia. A baix, el Museu de Cadaqués programa exposicions temporals sobre el surrealisme i la memòria artística de la vila; la resta la posen el passeig marítim i cales de còdols com el Port d'Alguer, amb l'estàtua de Dalí vigilant el front marítim.

Arribar-hi té el seu punt ritual: Cadaqués continua sense tren i s'hi accedeix per la sinuosa GI-614, una carretera de gairebé trenta corbes sobre la serra que fa de duana natural contra el turisme de pas. Des de Barcelona, l'AP-7 fins a Figueres i després la comarcal per Roses. El 2026, a més, hi ha una excusa extra per enllaçar-ho amb el Teatre-Museu de Figueres: el centenari de la mort de Gaudí ha portat a la comarca activitats dalinianes en el seu honor —entre elles l'exposició «Dalí admira Gaudí», que es pot veure a Figueres durant l'estiu—, un pont inesperat entre els dos grans visionaris catalans.